Plató i la seva teoria política


Tot el mestratge de Sòcrates va marcar profundament el pensament platònic. Diversos esdeveniments consecutius: el govern dels trentatirans, el breu període de fràgil estebilitat democràtica que el seguí i especialment, la injusta condemna de Sòcrates el portaren a creure en la necessitat d'una profunda reforma de la vida pública. I a partir d'aquí va intentar resoldre un problema bàisc: la justícia. El seu obkectiu era que governàs la persona més justa. A causa de tots els esdeveniments que va viure fa una crítica de la democràcia de la seva època ja que governen els més populars pero no els més savis i a més, provoca una situació de desordre com a conseqüéncia de la qual es produeix un cop d'Estat i apareix la dictadura. També fa una crítica dels sofistes que defensaven un relativisme cultural. Segons Plató, els conceptes morals eren absoluts i no relatius. Plató també s'opesa a l'escepticisme, ja que es pot arribar a la realitat a traves de la raó. Per aquests motius Plató proposa uns valors absoluts que ell anomenarà idees i que s'hauràn de descobrir a través del coneixement. A partir d'aquests arguments estableix dos mitjans de coneixement: la ra´´o i els sentits. Aquestes dues formes de coneixer escorresponen a les parts que diferencia Plató en l'individu ( el cos que coneix a través dels sentits i l'ànima que ho fa a través de la raó). Per a Plató el coneixement científic és el que és universal i absolut i no caniva, Seran realitats eternes i immutables, l'objecte del vertades coneixement, que Plató donarà el nom d'idees. Amb la diferenciació entre idea real i concepte el duu a elaborar la teoria de les idees en la qual distingeix dos mons: el món sensible i el món de les idees. El mon sensible, el món que nosaltres coneixem pels sentits, és una còpia del món de les idees. En el món de les idees es troben les idees pures. És per aquest motiu que només es pot fer ciència en el món de les idees. Només hi podem arribar a través de la perfecció de l'ànima, a través de la dialèctica. Plató divideix l'àima en tres parts amb una virtut i classe social diferent a cada part que està condicionada pel nivell de coneixement que s'ha arribat.
Com a conclusió, cal dir que com ja sabem tota teoria plat`nica té com a finalitat arribar a un sistema polític ideal en que governi el més savi i així hi hagi una societat justa perquè la gent sigui feliç.

0 comentarios:

Publicar un comentario

" Nunca consideres el estudio como un deber, sino como una oportunidad para penetrar en el maravilloso mundo del saber. "

Albert Einsten