Plató i la seva teoria de les idees

Plató era dualista, distingia dues parts en l'individu: l'ànima i el cos. D'aquesta manera es diferencia dues formes de coneixement: el saber o ciència (episteme) que es basa en raons i l'opinió (doxa) que es basa en els sentits. Per tant, aquestes dues formes de coneixement es corresponen a les dues parts de l'individu (el cos coneix a través dels sentits i l'ànima a través de la raó). Per a Plató el coneixement científic és el que és universal i absolut i no canvia. Seran realitats eternes i immutables, l'objecte del vertades coneixement, que Plató donarà el nom d'idees. Posa el cas de les matemàtiques que són conegudes pel pensament i són objectes ideals. Per tant, Plató arriba a la conclusió que el camí per arribar a la veritat és a través del pensament. Amb la diferenciació entre idea real i concepte el duu a elaborar la teoria de les idees en la qual distingeix dos mons: el món sensible o físic i el món de les idees o intel·ligible. Plató suposa que en el món de les idees hi ha un model de perfecció que els objectes del món material còpien d'una forma més o menys perfecte. És per aquest motiu que només hi podem arribar a través de la perfecció de l'ànima, a través de la dialèctica. Plató divideix l'ànima en tres parts amb una virtut i classe social diferent. Cada part està condicionada pel nivell de coneixement que s'ha arribat. Aquests són: els governants, que encarnen la raó i la virtud dels quals és la prudència (saviesa); els guardians auxiliars, que encarnen l'anima i la virtut dels quals és la valentia (fortalesa); i els productors que encarnen l'apetit, la virtud dels quals és la temperança. Plató creu que l'ànima ha pogut viure una existència prèvie, deslligada del món material on tenia la possibilitat de contemplar l'etern món de les idees. Com a resultat d'un accident infortunat l'ànima ha caigut en el món sensible i ha perdut la memòria de la seva vida anterior. Ara empresonada dins un cosa es veu obligada a servir d'ell i dels sentits. És així com el coneixement de les idees sensibles li recorda les idees immutables que havia contemplat en la seva existència lliure. Conèixer, per tant, és recordar el que està dintre de nosaltres. El mètode d'accés a les idees és la dialèctica. Consisteix a anar pujant de Idea en Idea fent ús de la raó fins elavar-se a la contemplació de la Idea del Bé. La persona que arribi a la idea suprema és el savi-filòsof que podrà governar. A la "República" s'organitza l'educació en dos nivells. En el primer nivell l'educació es porta a terme per mitjà de la música i la gimnàstica. En el segon nivell, reservat pels futurs governants, es desenvoluparà un estudi detallati prgressiu de les matemàtiques en les seves diferents branques, en la fase definitva, emprendre la dialèctica, que culminarà en el coneixement del bé. Per tant, tota teoria platònica té com a finalitat arribar a un sistema polític ideal en què governi el més savi i aixi hi hagi una societat justa perquè la gent sigui feliç.