Relació filòsofs amb Plató

El tema fonamental del qual s'ocupaven els filòsofs presocràtics era l'origen dels cossos mentre que els sofistes i Sòcrates com tambés Plató es van interessar per temes antropològics i polítics. Els primers filòsofs presocràtics van ser els milessis que proposaven una explicació monista, establiren que el principi de l'univers era una substància primordial de la qual procedien totes les realitats que ara existeixen. Heràclit és un altre presocràtic. Plató afirma com Heràclit que tot el món físic està en constant canvi. D'altra banda, Plató no accepta de la teoria d'Heràclit que el coneixement s'ha d'arribar a través dels sentits. Plató igual que els pitagòrics era dualista. Creu igual que ells en l'immortalitat i la transmigració de les ànimes. Plató com també els pitagòrics donaven gran importància a les matemàtiques com a model de coneixement vertader. Un altre presocràtic és Parménides que es diferencia de Plató perquè era monista. Coincideixen en el fet que tots dos defensen que la raó és l'únic mitjà de coneixement. Plató intenta solucionar la contraposició d'Heràclit - Parménides dient que el món sensible és hereclità (tot canvia) mentre que el món intel·ligible és Parmenidià (les idees son un valor absolut). En canvi, Parménides nega l'existéncia del canvi i Plató no. Els filòsofs posteriors a Parménides ja sós dualistes. Pitàgores i Empedaclis introdueixen un dualisme radical entre cos i ànima, i PLató seguirà aquesta linia. A la segona meitat del s.V a.C hi va haver un gir antropològic. Els sofistes van viure en l'època de Plató, eren unes persones que ensenyaven a canvi de diners. Plató igual que els sofistes acceptava la dialèctica i com ells també estava interessat amb els temes antropològics i polítics. Per els sofistes els sentits són l'unica font de coneixement, per tant tota opinio individual quan es basa en una sensació, es certa. A més, no existeix veritat universal, tot pot ser a la vegada vertader o fals. Plató s'oposa totalment a les doctrines filosòfiques sofistes ja que pensa tot el contrari. D'altra banda, del seu mestre Sòcrates pensa igual que ell que la filosofia té la funció de saber que és el Bé i en general que són els conceptes, que coneixem per introspecció. Plató rebutja, igual que el seu mestre, la influència relativista dels sofistes. Però hi ha dues diferències bàsiques entre Sòcrates i Plató. Per una banda, S`crates només es planteja problemes d'ètica i en canvi en Plató hi ha una teoria metafísica, la teoria de les idees, com tambés tota teoria del coneixement i sobretot la teoria política. Per Sòcrates la millor manera d'intervenir en la societat no és la política sinó que es tracta d'ensenyar individualment a cada individu a ser millor.