Mary Wollstonecraft (27 d’abril de 1759 – 10 de setembre de 1797)
Va se una filòsofa i escriptora anglesa. Nascuda a Londres, el seu pare era un malbaratador de diner, violent que maltractava a la seva dona i a més bevia molt.
Wollstonecraft a la seva joventut tenia una amiga , Fanny Blood que li va atorgar el mèrit d’obrir la seva ment. Mary, les seves germanes i Fanny varen obrir una escola però, el cap de poc temps la seva amiga es va casar. Fanny sempre havia estat una dona molt malaltissa i després d’haver quedat embarassada la seva salut es va deteriorar. Mary s’encarregava d’ella i com que es va despreocupar de l’escola que havia obert, el projecta va fracassar. Al cap de poc temps Blood va morir i Wollstonecraft va quedar destrossada i li va inspirar escriure La novel·la de Maria. Aquesta novel·la està centrada en l’alarmant situació en que vivien moltes dones del segle XVIII i amb algunes situacions que ella havia viscut, com per exemple: la relació que tenia Mary amb la seva amiga malalta ; i fa una reflexió sobre el matrimoni.
Després de la mort de la seva amiga va començar a treballar com a institutriu a casa de la família Kingsborough, a Irlanda. Algunes de les experiències que va viure Wollstonecraft en aquella casa ho reflecteix en el seu únic llibre que ha escrit de literatura infantil: Relats originals de la vida real (1788).
Després d’exercir un any com a institutriu va començar la seva carrera com a autora. En aquells temps, poques dones podien viure com a escriptores però, la seva decisió va ser ferma. Es va traslladar a Londres i ajudada per el escriptor liberal Joseph Johnson, va començar un treball que la mantingués. Va aprendre francès i alemany i va traduir textos. També va escriure narracions, principalment novel·les, per el Analytical Review de Johnson. Durant aquesta època va conèixer, també intel·lectuals com Thomas Paine i William Godwin (qui després serà el seu marit). Durant la seva estada a Londres mary va tenir una relació amb Henry Fuseli encara que ell estegués casat. Mary va rpoposar a la seva dona que el compartiguessin i, després d’això Henry la va deixar. Llavors, va viatjar a França per anar-se’n de la humiliació de l’incident i per participar en els successos revolucionaris que havia celebrat en la seva Vindicació dels drets del home (1790). Mary va escriure aquesta obra per donar una resposta a la crítica d’Edmund Burke a la Revolució Francesa en Reflexions sobre la Revolució Francesa (1790). L’obra que va escriure Burke anava en contra dels revolucionaris francesos. Però Mary no tan sols contestava les Reflexions de Burke, sinó que també responia a la seva Indagació filosòfica sobre l’origen de les nostres idees sobre el sublim i bell (1756), on l’escriptor deia que la bellesa està associada amb la debilitat i la feminitat i que el que era sublim estava relacionat amb la força i masculinitat .
Wollstonecraft se’n va anar a París el desembre de 1792 i va arribar un més abans de que Lluís XVI fos guillotinat. Acabava d’escriure Vindicació del drets de la dona on reflecteix les mateixes idees del seu anterior llibre d’una manera més indirecta i, diu que els homes i dones son iguals als ulls de Déu i que estan fermats a les mateixes lleis morals. També, esmenta que les escoles haurien de ser mixtes ja que, homes i dones haurien de ser educats iguals. En el mateix d’acabar d’escriure aquest últim llibre, va conèixer a Gilbert Imlay de qui va quedar bojament enamorada. Mary al cap de poc temps va quedar embarassada, i el 14 de Maig de 1794 va donar a llum a la seva primera filla, Fanny. Al desembre d’aquest mateix any va publicar Una visió històrica i moral de l’origen de la Revolució Francesa.
La situació política va empitjorar i Anglaterra va declarar la guerra França, colocant a un greu perill als ciutadans anglesos establerts a França. Imlay per protegir a Wollstonecraft la va registrar com la seva esposa (1793), encara que no estiguessin casats. Molts dels amics de Mary com Thomas Paine varen ser arrestats i inclòs, alguns guillotinats.
Més tard, Imlay l’abandona i ella s’ha de fer càrrec de la seva filla tota sola.
Mary va tornar a Londres a l’abril de 1795 per trobar a Imlay, però ell la va rebutjar. Al maig, Mary va intentar suïcidar-se. En el seu darrer esforç per recuperar Imlay, es va embarcar amb alguns negocis relacionats amb ell a Escandinava. Se’n va anar cap alla amb la seva filla i una criada. Va escriure els seus pensaments i successos en unes cartes a Imaly que, després foren publicades com Cartes escrites durant una breu estada a Suècia, Noruega i Dinamarca a l’any 1796. Aquesta obra Wollstonecraft està molt influenciada amb els temes de Rousseau sobre la font de la felicitat humana, el rebuig estoic dels béns materials, la naturalesa i els sentiments en l’enteniment.
Wollstonecraft va tornar a la seva vida com a escriptora i, es va relacionar amb el cercle de Joseph Johnson de nou. Va començar una relació amb William Godwin. Una vegada que ella va quedar embarassada, veren decidir casar-se. La seva boda va desvelar el fet que Wollstonecraft mai havia estat casada amb Imlay, i això va provocar que perdessin molts “amics”. Després de la boda (29/ 03/ 1797) es varen traslladar a dues cases adossades anomenades El Polígon.
El 30 d’agost de 1797, Wollstonecrafts va donar a llum a Mary (Mary Shelley, autora de Frankenstein). Encara que el part va parèixer que havia anat bé, la placenta es va rompre i es va infectar, aquest fet no era estrany en aquella època. I a causa d’aquest fet, Wollstonecraft va morir el 10 de setembre. Va ser incinerada a St. Pancras Old Church i sa li va construir un memorial, encara que les seves restes i les del seu marit varen ser traslladats després a Bournemouth. En la seva làpida es pot llegir, “ Mary Wollstonecraft Godwin, autora de Vindicació dels drets de la dona”
El mes de gener de 1798 Godwin va publicar les seves Memòries de Vindicació dels drets de la dona. Aquesta obra va ser critica i la seva reputació va caure a baix de tot. I no va ser fins a finals del segle XIX, quan l’escriptora va tornar a ser admirada. I, el feminisme dels anys ’60 i ’70 va conduir un gran èxit a les obres de Wollstonecraft.
Per finalitzar, cal que recordem que Mary Wollstonecraft va ser la primera dona de la il·lustració en exigir igualtat dels drets per els homes i les dones; i la primera en denunciar la necessitat d’integrar el feminisme a la societat.
Va se una filòsofa i escriptora anglesa. Nascuda a Londres, el seu pare era un malbaratador de diner, violent que maltractava a la seva dona i a més bevia molt.
Wollstonecraft a la seva joventut tenia una amiga , Fanny Blood que li va atorgar el mèrit d’obrir la seva ment. Mary, les seves germanes i Fanny varen obrir una escola però, el cap de poc temps la seva amiga es va casar. Fanny sempre havia estat una dona molt malaltissa i després d’haver quedat embarassada la seva salut es va deteriorar. Mary s’encarregava d’ella i com que es va despreocupar de l’escola que havia obert, el projecta va fracassar. Al cap de poc temps Blood va morir i Wollstonecraft va quedar destrossada i li va inspirar escriure La novel·la de Maria. Aquesta novel·la està centrada en l’alarmant situació en que vivien moltes dones del segle XVIII i amb algunes situacions que ella havia viscut, com per exemple: la relació que tenia Mary amb la seva amiga malalta ; i fa una reflexió sobre el matrimoni.
Després de la mort de la seva amiga va començar a treballar com a institutriu a casa de la família Kingsborough, a Irlanda. Algunes de les experiències que va viure Wollstonecraft en aquella casa ho reflecteix en el seu únic llibre que ha escrit de literatura infantil: Relats originals de la vida real (1788).
Després d’exercir un any com a institutriu va començar la seva carrera com a autora. En aquells temps, poques dones podien viure com a escriptores però, la seva decisió va ser ferma. Es va traslladar a Londres i ajudada per el escriptor liberal Joseph Johnson, va començar un treball que la mantingués. Va aprendre francès i alemany i va traduir textos. També va escriure narracions, principalment novel·les, per el Analytical Review de Johnson. Durant aquesta època va conèixer, també intel·lectuals com Thomas Paine i William Godwin (qui després serà el seu marit). Durant la seva estada a Londres mary va tenir una relació amb Henry Fuseli encara que ell estegués casat. Mary va rpoposar a la seva dona que el compartiguessin i, després d’això Henry la va deixar. Llavors, va viatjar a França per anar-se’n de la humiliació de l’incident i per participar en els successos revolucionaris que havia celebrat en la seva Vindicació dels drets del home (1790). Mary va escriure aquesta obra per donar una resposta a la crítica d’Edmund Burke a la Revolució Francesa en Reflexions sobre la Revolució Francesa (1790). L’obra que va escriure Burke anava en contra dels revolucionaris francesos. Però Mary no tan sols contestava les Reflexions de Burke, sinó que també responia a la seva Indagació filosòfica sobre l’origen de les nostres idees sobre el sublim i bell (1756), on l’escriptor deia que la bellesa està associada amb la debilitat i la feminitat i que el que era sublim estava relacionat amb la força i masculinitat .
Wollstonecraft se’n va anar a París el desembre de 1792 i va arribar un més abans de que Lluís XVI fos guillotinat. Acabava d’escriure Vindicació del drets de la dona on reflecteix les mateixes idees del seu anterior llibre d’una manera més indirecta i, diu que els homes i dones son iguals als ulls de Déu i que estan fermats a les mateixes lleis morals. També, esmenta que les escoles haurien de ser mixtes ja que, homes i dones haurien de ser educats iguals. En el mateix d’acabar d’escriure aquest últim llibre, va conèixer a Gilbert Imlay de qui va quedar bojament enamorada. Mary al cap de poc temps va quedar embarassada, i el 14 de Maig de 1794 va donar a llum a la seva primera filla, Fanny. Al desembre d’aquest mateix any va publicar Una visió històrica i moral de l’origen de la Revolució Francesa.
La situació política va empitjorar i Anglaterra va declarar la guerra França, colocant a un greu perill als ciutadans anglesos establerts a França. Imlay per protegir a Wollstonecraft la va registrar com la seva esposa (1793), encara que no estiguessin casats. Molts dels amics de Mary com Thomas Paine varen ser arrestats i inclòs, alguns guillotinats.
Més tard, Imlay l’abandona i ella s’ha de fer càrrec de la seva filla tota sola.
Mary va tornar a Londres a l’abril de 1795 per trobar a Imlay, però ell la va rebutjar. Al maig, Mary va intentar suïcidar-se. En el seu darrer esforç per recuperar Imlay, es va embarcar amb alguns negocis relacionats amb ell a Escandinava. Se’n va anar cap alla amb la seva filla i una criada. Va escriure els seus pensaments i successos en unes cartes a Imaly que, després foren publicades com Cartes escrites durant una breu estada a Suècia, Noruega i Dinamarca a l’any 1796. Aquesta obra Wollstonecraft està molt influenciada amb els temes de Rousseau sobre la font de la felicitat humana, el rebuig estoic dels béns materials, la naturalesa i els sentiments en l’enteniment.
Wollstonecraft va tornar a la seva vida com a escriptora i, es va relacionar amb el cercle de Joseph Johnson de nou. Va començar una relació amb William Godwin. Una vegada que ella va quedar embarassada, veren decidir casar-se. La seva boda va desvelar el fet que Wollstonecraft mai havia estat casada amb Imlay, i això va provocar que perdessin molts “amics”. Després de la boda (29/ 03/ 1797) es varen traslladar a dues cases adossades anomenades El Polígon.
El 30 d’agost de 1797, Wollstonecrafts va donar a llum a Mary (Mary Shelley, autora de Frankenstein). Encara que el part va parèixer que havia anat bé, la placenta es va rompre i es va infectar, aquest fet no era estrany en aquella època. I a causa d’aquest fet, Wollstonecraft va morir el 10 de setembre. Va ser incinerada a St. Pancras Old Church i sa li va construir un memorial, encara que les seves restes i les del seu marit varen ser traslladats després a Bournemouth. En la seva làpida es pot llegir, “ Mary Wollstonecraft Godwin, autora de Vindicació dels drets de la dona”
El mes de gener de 1798 Godwin va publicar les seves Memòries de Vindicació dels drets de la dona. Aquesta obra va ser critica i la seva reputació va caure a baix de tot. I no va ser fins a finals del segle XIX, quan l’escriptora va tornar a ser admirada. I, el feminisme dels anys ’60 i ’70 va conduir un gran èxit a les obres de Wollstonecraft.
Per finalitzar, cal que recordem que Mary Wollstonecraft va ser la primera dona de la il·lustració en exigir igualtat dels drets per els homes i les dones; i la primera en denunciar la necessitat d’integrar el feminisme a la societat.
0 comentarios:
Publicar un comentario