Bernat Calvet Girona
(Eivissa 1864 – Palma 1941) Enginyer i urbanista. ES llicencià a l’escola de Madrid el 1883. Fou enginyer de la Direcció d’Obres Públiques entre 1883 i 1891, en què passà a ocupar el càrrec d’enginyer municipal de l’Ajuntament de Palma i, el 1910, el d’enginyer en cap d’Obres Públiques de Balears (1910 – 1928). El 1928, fou ascendit a Inspector, cosa que l’obligà a residir a Madrid fins que es jubilà (1935). Figurà en el Consell d’Obres Públiques, essent president de la Secció de Ferrocarrils i fent part, el 1930, de la Delegació espanyola al Congrés Internacional Ferroviari. Dirigí com a tècnic diverses indústries i realitzà importants obres i construccions, i
(Eivissa 1864 – Palma 1941) Enginyer i urbanista. ES llicencià a l’escola de Madrid el 1883. Fou enginyer de la Direcció d’Obres Públiques entre 1883 i 1891, en què passà a ocupar el càrrec d’enginyer municipal de l’Ajuntament de Palma i, el 1910, el d’enginyer en cap d’Obres Públiques de Balears (1910 – 1928). El 1928, fou ascendit a Inspector, cosa que l’obligà a residir a Madrid fins que es jubilà (1935). Figurà en el Consell d’Obres Públiques, essent president de la Secció de Ferrocarrils i fent part, el 1930, de la Delegació espanyola al Congrés Internacional Ferroviari. Dirigí com a tècnic diverses indústries i realitzà importants obres i construccions, i
mpulsà notablement la xarxa de carreteres i el servei de fars i ports de les illes. Fou regidor i batle de Palma (1906) pel grup republicà la qual cosa determinà la seva intervenció en la polèmica suscitada el 1907 arran del trasllat del cor de la Catedral, realitzat sota la direcció d’Antoni Gaudí, al qual ell s’oposava. És autor del primer pla d’eixampla de Palma, aprovat el 1901. Inspirat en els de Madrid i Barcelona, es caracteritza, no obstant, per la seva disposició radial i concèntrica. L’aplicació del projecte , que abraçava l’espai que hi ha entre les actuals avingudes, es Molinar, la plaça de Toros i Santa Catalina, suposava l’enderrocament del recinte muradat que encerclava la ciutat històrica, centre sobre la qual gira tot. La seva finalitat era enllaçar el barri antic amb les carreteres d’Inca, Manacor i Sóller, vies d’accés a la ciutat des de la resta de l’Illa, i els barris que ja s’havien formats extramurs, com els des Hostalets i el de la Societat. També feu el disseny dels carrers, que son de quatre tipus: les avingudes, de 40 m d’amplària, bastides aprofitant el fossat de les murades; els carrers formats per les carreteres que uneixen pobles amb Palma, de 30 m, com els de Manacor, Aragó i 31 de Desembre; els carrers de segón ordre, de 20 m, com els de Nuredduna, Arxiduc Lluís Salvador y Blanquerna i la resta, de 10m, que són la majoria.
Obres seves són Las calles de Palma(1890)i Las murallas de Palma deben derribarse (1890), escrites amb la intenció de crear un clima favorable a l’eixampla; El proyecto de reforma de la plaza Mayor, en el qual actuà com a enginyer municipal, i el seu projecte urbanístic Memoria del proyecto de ensanche de la ciudad de Palma. Aprovat per concurso público por RD de 22 de febrer de 1901 (1909)i el plànol de la ciutat que incorporà al projecte.
EL PLA CALVET
El pla Calvet, aprovat el 1901, suposà realitzar amb gran retard una tasca urbanística que, a la resta d’Espanya, correspon al s XIX. Com a altres ciutats espanyoles, per autoritzar la demolició de les fortificacions s’havia exigit un projecte general d’eixampla que ordenàs urbanísticament la ciutat extramurs i que, al mateix temps, entroncàs els ravals amb el casc antic. Un denominador comú de totes les eixamples realitzades al migdia europeu fou el traçat octogonal, en planta d’escaquer o de graella. El pla octogonal fou la doctrina impartida a l’escola del Cos d’Enginyers Civils de Camins, Canals i Ports des de la seva organització el 1835. Els enginyers aplicaren sistemàticament aquests tipus de planta a l’hora de planificar ciutats, com es pot apreciar als plans d’eixampla del s XIX, els exemples més destacats dels quals són el Cerdà de Barcelona i el Castro de Madrid.
Malgrat la seva formació d’enginyer i l’antecedent immediat que suposà la urbanització en quadrícula del raval de Santa Catalina, Calvet va recórrer a un altre tipus de traçat –radical i concèntric- del qual resultava una trama interna construïda per un conjunt d’illetes, de desigual superfície i de forma irregular, amb predomini de les rectangulars, triangulars i trapezoïdals. La racionalitat, les qüestions circulatòries i de comunicació i l’aprofitament de tot el que ja existia justificaven, segons l’autor, l’elecció d’aquesta planimetria i no l’usada per Cerdà i Castro a Barcelona i Madrid
La tasca d’urbanització es dugué a terme amb més lentitud de la prevista. Malgrat que la superfície de l’eixampla havia estat calculada per a les necessitats de Palma en un període de temps de vint-i-cinc anys, entre 1925 i 1940 encara es realitzaven obres importants encaminades principalment a l’obertura i regulació de vies. Fins i tot el 1945, es treballava en la construcció d’alguns trams com el del carrer Tomàs Forteza, entre Joan Maragall i Rover Motta.
Pel que fa a la configuració de la ciutat mitjançant el traçat de les vies, es pot indicar, en termes generals, que es respectà el pla inicial, si exceptuam variacions com les efectuades a la zona de Pérez Galdós, a l’actual polígon del Molinar de Llevant, i als terrenys de can Vallori, on es construí l’asil de les Germanetes dels Pobres. No obstant, si s’analitza amb detall s’observa que el traçat d’alguns carrers no es féu amb gaire rigor; carrers que en el plànol són rectes en la realitat són irregulars i fins i tot és freqüent trobar-hi errors considerables de mides. Un pèrdua important del pla Calvet és la zona verda que s’havia de situar a l’oest, aprofitant la depressió del torrent de Sant Magí. També es reduí substancialment l’emplaçada entre la Riera i els camí de Jesús, ja que s’hi construïren els instituts, el velòdrom i el cinòdrom.
Encara que el Projecte d’Eixampla de la Ciutat de Palma de Mallorca, d’acord amb les disposicions de la convocatòria, no planteja la remodelació del centre històric, Calvet era conscient de la seva problemàtica. Això és evident als articles publicats a El Ateneo, Las calles de Palma(1890) i Las murallas de Palma deben derribarse(1891). En aquests texts, Calvet dóna una visió d’un casc antic totalment degradat i proposa intervenir-hi amb la finalitat de solucionar qüestions relacionades amb el trànsit, la higiene i l’estètica. Les propostes de Calvet foren recollides posteriorment a diferents avantprojectes i projectes de reforma interior, redactats per arquitectes locals –Francesc Roca, Jaume Alenyar Ginard, Gaspar Bennàssar Moner- durant el primer quart d’aquest segle, una època en la qual el traçat de l’exampla es considerava un projecte ja encarrilat i en vies de realització.
Obres seves són Las calles de Palma(1890)i Las murallas de Palma deben derribarse (1890), escrites amb la intenció de crear un clima favorable a l’eixampla; El proyecto de reforma de la plaza Mayor, en el qual actuà com a enginyer municipal, i el seu projecte urbanístic Memoria del proyecto de ensanche de la ciudad de Palma. Aprovat per concurso público por RD de 22 de febrer de 1901 (1909)i el plànol de la ciutat que incorporà al projecte.
EL PLA CALVET
El pla Calvet, aprovat el 1901, suposà realitzar amb gran retard una tasca urbanística que, a la resta d’Espanya, correspon al s XIX. Com a altres ciutats espanyoles, per autoritzar la demolició de les fortificacions s’havia exigit un projecte general d’eixampla que ordenàs urbanísticament la ciutat extramurs i que, al mateix temps, entroncàs els ravals amb el casc antic. Un denominador comú de totes les eixamples realitzades al migdia europeu fou el traçat octogonal, en planta d’escaquer o de graella. El pla octogonal fou la doctrina impartida a l’escola del Cos d’Enginyers Civils de Camins, Canals i Ports des de la seva organització el 1835. Els enginyers aplicaren sistemàticament aquests tipus de planta a l’hora de planificar ciutats, com es pot apreciar als plans d’eixampla del s XIX, els exemples més destacats dels quals són el Cerdà de Barcelona i el Castro de Madrid.
Malgrat la seva formació d’enginyer i l’antecedent immediat que suposà la urbanització en quadrícula del raval de Santa Catalina, Calvet va recórrer a un altre tipus de traçat –radical i concèntric- del qual resultava una trama interna construïda per un conjunt d’illetes, de desigual superfície i de forma irregular, amb predomini de les rectangulars, triangulars i trapezoïdals. La racionalitat, les qüestions circulatòries i de comunicació i l’aprofitament de tot el que ja existia justificaven, segons l’autor, l’elecció d’aquesta planimetria i no l’usada per Cerdà i Castro a Barcelona i Madrid
La tasca d’urbanització es dugué a terme amb més lentitud de la prevista. Malgrat que la superfície de l’eixampla havia estat calculada per a les necessitats de Palma en un període de temps de vint-i-cinc anys, entre 1925 i 1940 encara es realitzaven obres importants encaminades principalment a l’obertura i regulació de vies. Fins i tot el 1945, es treballava en la construcció d’alguns trams com el del carrer Tomàs Forteza, entre Joan Maragall i Rover Motta.
Pel que fa a la configuració de la ciutat mitjançant el traçat de les vies, es pot indicar, en termes generals, que es respectà el pla inicial, si exceptuam variacions com les efectuades a la zona de Pérez Galdós, a l’actual polígon del Molinar de Llevant, i als terrenys de can Vallori, on es construí l’asil de les Germanetes dels Pobres. No obstant, si s’analitza amb detall s’observa que el traçat d’alguns carrers no es féu amb gaire rigor; carrers que en el plànol són rectes en la realitat són irregulars i fins i tot és freqüent trobar-hi errors considerables de mides. Un pèrdua important del pla Calvet és la zona verda que s’havia de situar a l’oest, aprofitant la depressió del torrent de Sant Magí. També es reduí substancialment l’emplaçada entre la Riera i els camí de Jesús, ja que s’hi construïren els instituts, el velòdrom i el cinòdrom.
Encara que el Projecte d’Eixampla de la Ciutat de Palma de Mallorca, d’acord amb les disposicions de la convocatòria, no planteja la remodelació del centre històric, Calvet era conscient de la seva problemàtica. Això és evident als articles publicats a El Ateneo, Las calles de Palma(1890) i Las murallas de Palma deben derribarse(1891). En aquests texts, Calvet dóna una visió d’un casc antic totalment degradat i proposa intervenir-hi amb la finalitat de solucionar qüestions relacionades amb el trànsit, la higiene i l’estètica. Les propostes de Calvet foren recollides posteriorment a diferents avantprojectes i projectes de reforma interior, redactats per arquitectes locals –Francesc Roca, Jaume Alenyar Ginard, Gaspar Bennàssar Moner- durant el primer quart d’aquest segle, una època en la qual el traçat de l’exampla es considerava un projecte ja encarrilat i en vies de realització.
0 comentarios:
Publicar un comentario